L’obra que tens a la pantalla per a escoltar-la és un fruit col.lectiu. Així l’ha creada la complicitat convencional de la primavera de l’any 2008, en el cinquantenari de la mort de BERNAT ARTOLA TOMÀS —que tingué com a ex libris “Damunt de la mort la vida”—, des de la seua terra —per un poeta que escrigué el preciós llibre «Terra»— i des d’un temps complex i apassionant com el que ell va construir amb la seua poesia.
Un dels orígens i els destins principals de la paraula poètica és la música. I per això, Bernat Artola, el príncep –modern, discret, savi, vividor, republicà i liberal- de la poesia castellonenca, un dels renovadors de l’escriptura literària valenciana en el temps de la República i abans i després de la guerra terrible del 1936-1939, i una de les veus més addictes als dolors i els plaers personals i socials de la Mediterrània europea, té música, és música, comunica música, crea música. No debades, els ciutadans cultivats i sociables, l’han pogut sentir fins ara amb música de Matilde Salvador, Vicent Asencio, Vicent Garcés, Josep Godes, Paco Puig, Grup Maig, Els Llauradors, Pepe Falomir, Leopoldo Adanero… I des d’ara, el podran sentir amb la veu i la creativitat musical d’Artur Àlvarez i Boix, en un entorn sonor subtil, emotiu i sociable, modern i popular. Les ressonàncies de la veu poètica d’Artola són convocades per una summa de pervivències i de perdurable actualitat. No hi ha solament l’Artola autor del Pregó, o les ironies d’A l’ombra del campanar o Lledons. Ni el de les galanies de Jocs florals i els jocs surrealistes de Santoral. Hi ha també, o més ben dit, hi ha sobretot l’Artola solitari, optimista i melancòlic alhora, de les Elegies juvenils; i l’observador pensatiu o lluminós del paisatge de Terra; i l’orgullós i torturat home de Llàntia viva, Tornaveu o Recés de solituds.
En l’estil d’aquests ressons, compareix l’estudiós de la literatura format a les universitats de Barcelona i Salamanca; el crític i creador d’arquitectura, pintura o poesia, a Castelló o a Madrid; l’intel.lectual compromés amb la modernització social i cultural del segle XX estroncada per la guerra a Espanya i al món; el ciutadà conscient que la fidelitat a la plana de Castelló només ateny la seua plenitud quan s’orienta als quatre vents del món.
És la seua exigent i apassionada paraula una cruïlla, un punt de trobada d’impulsos populars i cultes, locals i universals, personals i col.lectius, introvertits i sociables, estètics i ètics, atents a la modernitat i conscients de les vicissituds del viatge inacabable de la història. I de l’art, de totes les arts, com a suprema expressió de la condició humana. Això, amb bona música, és la vida.
Lluís Meseguer
| Inici | Els poetes »
Escrits relacionats:
- Place related post plugin php here...
You must be Registra't per a poder comentar.
