Cançons benignes
14 maig 2009
El 1983 Miquel Àngel Tena va publicar Cançons de la nit benigna, una petita joia de la música i de la literatura que al seu dia va tenir un impacte modest, inversament proporcional al mèrit que li era —i encara li és— atribuïble. El treball, formulat amb denominació d’origen ponentina i ambició universal, estava conformat per 10 cançons, 10 poemes (4 de Joan Barceló, 4 de Jordi Pàmias i 2 del mateix Tena) musicats amb lirisme i molt d’encert i enregistrats amb un elenc d’intèrprets de primera línia entre els quals hi havia Joan Albert Amargós, Rafel Escoté, Òscar Mas o el Quartet de Corda del Liceu. El resultat: un disc esplèndid a l’alçada a les complicitats personals que van propiciar la seva gènesi i que servia d’homenatge a la figura de Barceló, traspassat el 1980. El nostre és un país disminuït, mancat d’autoestima i de sentit comú, aficionat a la immensitat dels pantans i a la vistositat de les piràmides, especialment en el terreny cultural. Per això tot sovint li passen per alt les fites dels ciutadans-formiguetes que, amb esforç i honestedat, dignifiquen i aixequen el patrimoni col·lectiu. Estiguem tranquils, però; en aquesta ocasió, se’ns ofereix una segona oportunitat: el disc acaba de sortir reeditat fa pocs dies, amb l’afegit que les cançons benignes de Miquel Àngel Tena tenen ara propietats benèfiques i solidàries. L’edició servirà per recaptar fons per a l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron. Jo n’he comprat 3 exemplars i pel que sé ja se’n prepara la 2a reedició. Més informació i comandes aquí.
(Apunt publicat simultàniament a L’Escriptori)
