Antonio Vega
12 maig 2009
Ha mort Antonio Vega, sens dubte un dels millors compositors que ha donat la música rock peninsular en els darrers trenta anys. Un home de culte que serà recordat per molts com el compositor de “Chica de ayer”, un dels hits de la mítica banda dels vuitanta Nacha Pop, però que en la seva irregular i abrupta carrera solitària dels noranta va parir àlbums de cançons inoblidables com “Se dejaba llevar por ti” (No me iré mañana, 1991) —que van versionar magistralment els Ketama—, “El sitio de mi recreo” (El sitio de mi recreo, 1992), “Lleno de papel” (Océano de sol, 1994), “Como la lluvia al sol” (Anatomía de una ola, 1998) o “Estaciones” (De un lugar perdido, 2001). Un home que ha mantingut un pols agosarat amb la vida, a cavall de la seva addicció creativa, a la ratlla entre la realitat i el seu convuls món interior. Un artista que no va tenir la força per desenganxar-se del seu passat, però que va poder sobreviure tots aquests anys gràcies a la seva guitarra i a la seva poesia. Per a ell el respecte infinit i el descans definitiu. Per a nosaltres el seu incomparable llegat musical.
(Article publicat simultàniament a L’Escriptori d’Eduard Ribera)
