7
mai

Els peixos d’Erri De Luca


Títol: «Els peixos no tanquen els ulls»
Autor: Erri De Luca
Editorial Bromera
Trad. Anna Casassas

Mantenir és el verb preferit del protagonista d’aquesta petita joia, el darrer treball d’Erri De Luca. Fou l’Àlex qui ja ens en va donar notícia, del napolità d’ulls clars i solcs de temps a la cara.

Un xiquet de deu anys que ja no cap en el seu cos menut pren la paraula:  

Als deu s’està dins d’una closca que conté totes les formes futures. Mires a fora com un presumpte adult però encongit en unes sabates petites. Continua la definició de nen, per culpa de la veu i de les joguines en desús, però que continues guardant.

Mantenir. Estimar. Mantenir entre les seues les mans de la xiqueta que coneix aquell estiu en un poblet de pescadors. Una xiqueta sense nom que llegeix novel·la policíaca a vora mar i que (diu que) és escriptora; que escriu sobre els animals i que sap el significat de la paraula justícia. Sap, per exemple, que els peixos no tanquen els ulls. El protagonista tampoc no tancarà els ulls quan la bese. Mantenir. Besar. Mantenir els ulls oberts davant una xiqueta, un estiu, l’odi, la justícia, l’amor:  

Era tan bonica de prop, els llavis una mica separats. M’emocionen els d’una dona, nusos quan s’acosten per fer un petó, es despullen de tot, de les paraules cap avall.

La veu de l’home que redescobreix el xiquet que fou, cinquanta anys després, amb una capacitat de contenció admirable, amb una tendresa que ens esclata a les mans, als ulls, a la memòria; amb unes paraules que volen pagar algun deute amb el temps.
És quan llegim una història tan bella com aquesta que ens reconciliem amb el món. Els relats que temptegen les dimensions de l’existència des de la calma que imprimeix el pas del temps tenen aquella màgia que sap transportar-nos al paradís més íntim, al que només ens pertany a nosaltres. Giorgio Bassani, Xuan Bello, Per Petterson… són  noms que evoque mentre mantinc l’alè de la lectura d’aquest centenar de pàgines que m’han deixat plena d’una estranya laxitud. Mantenir l’alè. Mantenir una actitud, un propòsit.  

Aleshores vaig conéixer el pes i l’amplitud del pronom nosaltres. Era expert, no excloïa els altres, espantava els poders. Va portar a les presons les revoltes i els llibres, que no hi eren. Són la contradicció més forta de les reixes, els llibres. Al presoner que jau al jaç li obren de bat a bat el sostre.

També a La paraula és nostra.

3 comentaris a “Els peixos d’Erri De Luca”

  1. Toni escrigué:

    No l’he llegida, aquesta, però sembla molt abellidora. L’anterior novel·la curta que li va publicar Bromera, L’últim dia abans de la felicitat, s’ajusta també a moltes de les coses que dius: la contenció, la frase despullada i poètica, el món de la infància o el valor de l’educació i dels llibres. Molt especial.

    Toni
    blocdelcal

    • Begonya escrigué:

      Toni, ara mateix estic llegint El dia abans de la felicitat. Crec que la novel·la dels peixos és més, com diré, unitària, més redona. Supose que ho és per l’argument, per la història, pels fets que conta. I més tendra. Tan tendra! Però, també hi trobe coses en comú, en totes dues novel·les: aquesta manera senzilla, sincera i fidel de dir les coses…
      Salut.

  2. Dane Love escrigué:

    “La música pertany a tothom. Sembla que les coses canvien”, afirmava no fa massa Ryuichi Sakamoto a una entrevista pel journal InterCommunication. Si bé sembla que la cultura s’hagi convertit en un luxe en els darrers temps, val a dir que també les opcions que s’estan presentant arreu d’Europa –no només a Espanya, on comptem amb un grapat de festivals que, si bé no són de gran envergadura, presenten una oferta ampla i de qualitat- han elevat el seu nivell per oferir productes molt dignes a un preu mòdic i equilibrat. A què es deu, doncs, aquest canvi de perspectiva? Què és el que ha fet canviar el panorama internacional d’una manera tan notòria durant els darrers anys? Quin és l’ideal de festival de música dels darrers temps? Com ha de ser un festival, què ha d’oferir, i a quin preu, per què ens cridi l’atenció? Ho esbrinem tot seguit (i amb la distància que les aigües permeten) a través del roBOt05 , festival de música i art que es celebrarà del 10 al 13 d’octubre a Bolonya, Itàlia, i es presenta com una de les propostes més fermes que han trepitjat les terres veïnes en els darrers anys.

Deixar un comentari

*